Explicació de l'Alçament de Pasqua Irlandès

El dia 24 d'abril de 1916 va ser un dilluns de pasqua on va tindre lloc el famós alçament de pasqua irlandès. Va ser un alçament armat per part de dues importants organitzacions de la població republicana i nacionalista irlandesa per tal d'aconseguir la independència del Regne Unit.

Aquestes organitzacions van ser els Voluntaris Irlandesos sota el comandament de l'advocat Patrick Perse, i l'Exèrcit Ciutadà Irlandès, comandat per James Connolly.

Abans d'executar l'alçament, aquestes organitzacions amb les autoritzacions del Castell de Dublín (edifici de l'administració britànica a Irlanda) van coordinar tres dies de desfilades per la ciutat de Dublín amb la intenció oculta d'organitzar i armar els seus homes i posicionar-los al carrer.

NS;.jpg
NS...jpg

Aquestes desfilades van ser cancel·lades i van endarrerir l'alçament i baixar-ne la participació d'homes armats. Tot i això, els Voluntaris i l'Exèrcit Civil Irlandès van decidir sortir de forma inesperada i cridar els seus homes a formar per tal d'executar el pla d'intent d'independència. Els objectius d'aquest pla eren prendre el control de certs edificis estratègics de la Ciutat de Dublín com van ser l'Oficina de Correus, l'Ajuntament i els jutjats de Four Courts.

NS.jpg

Recreació artística de l'Oficina de Correus de Dublín, podem visualitzar la presència de Pearse i de Connolly ferit de gravetat. També es pot observar el mal estat de l'edifici pels bombardejos i els homes disparant per les finestres. 

L'intent de prendre el Castell va ser fallit a causa de la resistència britànica i els homes van acabar a l'Oficina de Correus, on es va establir el Centre de Comandància i el líder Patrick Pearse va llegir la famosa proclama d'independència. Durant els primers dies de conflicte, James Connolly va assumir la màxima comandància, però malauradament va ser ferit de gravetat a la cama i posteriorment va ser traslladat a un hospital de campanya.
L'exèrcit opressor britànic, amb 4500 soldats, inicialment va actuar amb cautela intentant protegir amb èxit el Castell i aïllar l'Oficina de Correus per tal d'incomunicar els comandants amb els soldats irlandesos. Un cop aconseguit, l'exèrcit britànic va iniciar els bombardejos contra l'Oficina de Correus i va recuperar el control de l'ajuntament.

Arribat el sisè dia de resistència, els homes estaven completament aïllats, l'oficina estava destrossada, les posicions eren impossibles de defensar i únicament es perdien vides civils per culpa de la gran situació bèl·lica als carrers per això el comandant Pearse ordena la rendició incondicional i total Republicana.

Els soldats irlandesos, que no van tindre cap alternativa més que entregar-se, van ser tancats al castell i a les presons britàniques esperant a ser jutjats per un tribunal militar, per tant deixant-los sense defensa judicial. El tribunal va decidir executar les penes de mort per afusellament pels càrrecs d'atemptar contra el rei Jordi V en temps de guerra.

A causa d'aquests afusellaments, l'opinió de la població civil irlandesa va canviar completament, va passar d'haver-hi un odi cap als revolucionaris culpant-los de la inestabilitat, el caos i les baixes civils pel foc creuat a ser vistos com el que realment eren, homes que entregaven la seva vida per la llibertat del poble irlandès sota domini del colonitzador Imperi Britànic.

Un cop es van executar els caps de l'aixecament, es van substituir les penes de mort per cadenes perpètues i es van enviar els presoners republicans a Anglaterra.

Les baixes van ser de 64 irlandesos morts en combat i 16 líders afusellats contra 132 soldats britànics morts en combat i 397 ferits.

En memòria de tots els valents soldats republicans d'Irlanda que van lluitar per la llibertat del seu poble.

En especial commemoració de Patrick Pearse, comandant dels Voluntaris Irlandesos, James Connolly, sindicalista i comandant de l'Exèrcit Ciutadà Irlandès, Thomas Clarke, president de la "república".

Roger Gascó Casals

President de Nosaltres Sols!